EL PAPER DE LA CULTURA CATALANA

La cultura són el conjunt de símbols, valors, normes, objectius... que construeixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida... de una societat o poble. Catalunya té un gran potencial cultural i molts símbols que representen aquesta cultura. Alguns exemples podrien ser el tió, les sardanes, el pa amb tomata, els castellers, Sant Jordi, cançons catalanes, llibres catalans així com els seus autors, i moltes més coses que em deixo de citar. Tots aquests aspectes tenen un paper molt important en mi, ja que la majoria els he practicat, menjat o vist. Penso que és molt i molt important que la cultura Catalana doni en aquests elements el valor que es mereixen i que mai deixi de formar part de Catalunya.

Per parlar de la lectura, diré que no m’apassiona, més ben dit, em costa trobar un llibre que m’interessi. Però, un cop el trobo, m’hi quedo enganxada i me’l llegeixo amb poc temps. Penso que la lectura és un dels papers claus en l’aprenentatge i la comprensió d’una llengua. T’ajuda en molts aspectes i és molt important que tant petits com grans llegeixin, ja que ajuda al desenvolupament cultural, social i cognitiu de les persones. Respecte exposicions i teatre, no tinc l’hàbit de visitar-los. Penso que això em passa perquè no els tinc suficientment a l’abast per poder assistir-hi amb freqüència. Tot i això, m’agradaria anar-hi més sovint, ja que és una manera molt dinàmica i, a vegades, divertida d’aprendre i conèixer temes que potser mai t’havies preguntat o tractat.

Per últim, parlar de les manifestacions. Només he tingut l'oportunitat d’assistir a les manifestacions que es realitzen l’11S a Barcelona. En aquestes es demana la independència per Catalunya i cada any s’organitzen d’una forma diferent. És un dia molt esperat per mi, perquè m’agrada molt participar-hi, veure tanta gent que lluita pel mateix que jo la qual, s’ha posat d’acord per posar-se la samarreta groga, blanca, rosa... només per aconseguir el seu objectiu. No sé si es poden considerar unes manifestacions populars de la cultura, crec que no, però és l’únic tipus de manifestació que he pogut assistir.

En conclusió, la cultura és una part molt important d’una societat o poble i no s’ha de deixar mai de valorar. Per una part penso que mantinc algunes de les tradicions perquè no es perdin com el Sant Jordi, el tió... però per altra part deixo d’anar a molts esdeveniments culturals que es fan a Catalunya a causa de, segurament, un problema de llunyania.

ELS MEUS OBJECTIUS DEL CURS

A l'hora de plantejar-me els objectius del curs he tingut en compte diferents aspectes com l’ortografia, l’expressió escrita, la lectura i l’expressió oral. Així doncs, els meus objectius són els següents:





Respecte l’expressió escrita, m’agradaria poder millorar. Quan escric, tinc bastants dubtes i cometo faltes ortogràfiques. Penso que, alguns d’aquests errors, els faig perquè no estic suficientment concentrada per fixar-me en els petits detalls. A part, tinc bona fluïdesa en català i això fa, que l’escrit em surti més ràpid i sense pensar massa i fa que no em concentri tant alhora d’escriure.

Els errors que faig són de la base i per això penso, que podran ser fàcils de millorar. Algunes de les faltes més habituals que cometo, estan relacionades amb l’accentuació, la B/V, la J/G, entre altres.

Finalment, amb la pluja d’idees, la selecció de les millors i alhora de crear un text, no tinc cap problema i normalment expresso de manera clara i simple el que pretenc dir.

Amb l’expressió oral, tinc molta fluides. És la meva llengua d’ús habitual i això fa que em sigui molt fàcil parlar-lo. El problema és quan toca parlar davant del públic. No m’agrada, em poso nerviosa i se’m barregen les idees. Espero que amb aquesta assignatura pugui millorar aquest aspecte i em senti segura alhora d’expressar-me. Aquest problema sempre l’he tingut, mai he sigut capaç de tranquil·litzar-me davant una situació d’aquestes, ja sigui una exposició oral o una simple aportació a l’aula.

La comprensió lectora sol ser fàcil per mi. El que em costa a vegades és extreure les idees principals del text.

Aquests són els meus objectius del curs i espero que pugui aconseguir arribar a algun d’ells.

REFLEXIÓ PERSONAL: COM PARLES I ESCRIUS CATALÀ

La meva llengua d’ús habitual és el català. Per aquest motiu penso que el parlo molt bé i amb fluïdesa. Tinc problemes per parlar en públic a causa de la vergonya, dels nervis i factors similars però no a causa de la pronunciació o fluïdesa.

També tinc facilitat per expressar-me a través de l’escrit. A vegades cometo faltes ortogràfiques però penso que és una cosa que es pot solucionar amb la pràctica. A l’hora d’organitzar les idees no tinc problema, ja que sempre faig pluja d’idees, esborranys... els quals m’ajuden a crear un bon text.

En conclusió, no tinc problemes  per parlar ni escriure en català.

LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

Visc a Verges, un poble del Baix Empordà a uns 40 minuts de Girona. La meva llengua habitual sempre ha sigut al català, tant a l’escola com amb la família. Els meus pares, oncles, ties, cosins, germans, amics... parlen en Català. Només tinc un oncle que la seva llengua de comunicació és el castellà però, entén el català i per tant, li parlem en Català.

A l’escola que he anat des de P3 fins a 2n de Batxillerat, les classes es feien totes en català, al pati, la llengua d’ús comú era el català. A 1r de primària vaig començar a entrar en contacte amb l’anglès, el qual he estat practicant durant tots aquests anys. També, a 2n d’ESO, vaig començar a estudiar el francès, tot i que mai l’he estudiat a fons.

Encara que no hagi mencionat el castellà, és una llengua que conec a la perfecció. Penso, que vivim en una societat bilingüe i això fa que el castellà estigui molt en contacte amb nosaltres. A l’escola ens l’han ensenyat, l’escolem contínuament a la televisió, radio; la llegim molt sovint en diaris, revistes, llibres... Potser el que més em costa d’aquesta llengua és parlar-la, ja que no hi estic acostumada i vivint on visc, no m’he hagut de fer entendre mai en castellà. Ara que he vingut a estudiar a Barcelona, el context ha canviat. Aquí és molt més habitual parlar en castellà entra la gent. Les meves noves amigues parlen el castellà entre elles tot i que, moltes vegades es dirigeixen a mi en català així que la meva llengua vehicular segueix sent el català.

En conclusió, la llengua en la qual millor em puc expressar, explicar i en la que tinc més fluïdesa és el català. Un 99% de les vegades que parlo, és en català. Així que em costa ven poc parlar el Català tot i que, escriure’l em costa més perquè faig faltes ortogràfiques i tinc molts dubtes a l’hora d’escriure.