Visc a Verges, un poble del Baix Empordà a
uns 40 minuts de Girona. La meva llengua habitual sempre ha sigut al català,
tant a l’escola com amb la família. Els meus pares, oncles, ties, cosins,
germans, amics... parlen en Català. Només tinc un oncle que la seva llengua de
comunicació és el castellà però, entén el català i per tant, li parlem en
Català.
A l’escola que he anat des de P3 fins a 2n de
Batxillerat, les classes es feien totes en català, al pati, la llengua d’ús
comú era el català. A 1r de primària vaig començar a entrar en contacte amb
l’anglès, el qual he estat practicant durant tots aquests anys. També, a 2n
d’ESO, vaig començar a estudiar el francès, tot i que mai l’he estudiat a fons.
Encara que no hagi mencionat el castellà, és
una llengua que conec a la perfecció. Penso, que vivim en una societat bilingüe
i això fa que el castellà estigui molt en contacte amb nosaltres. A l’escola
ens l’han ensenyat, l’escolem contínuament a la televisió, radio; la llegim
molt sovint en diaris, revistes, llibres... Potser el que més em costa d’aquesta
llengua és parlar-la, ja que no hi estic acostumada i vivint on visc, no m’he
hagut de fer entendre mai en castellà. Ara que he vingut a estudiar a
Barcelona, el context ha canviat. Aquí és molt més habitual parlar en castellà
entra la gent. Les meves noves amigues parlen el castellà entre elles tot i
que, moltes vegades es dirigeixen a mi en català així que la meva llengua
vehicular segueix sent el català.
En conclusió, la llengua en la qual millor em
puc expressar, explicar i en la que tinc més fluïdesa és el català. Un 99% de
les vegades que parlo, és en català. Així que em costa ven poc parlar el Català
tot i que, escriure’l em costa més perquè faig faltes ortogràfiques i tinc
molts dubtes a l’hora d’escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada